Eemk f en Grra?

(Jordi Mogas) | 2007-10-08, 11-23-0 Slaves | 233 comentaris x

Com a conseq��ncia del genocidi que vol dur a terme fa tres segles l�estat espanyol s�han aixecat les veus i tamb� les armes, nom�s cal revisar superficialment �Transici� en�� per adonar-nos que estem en guerra (si aprofund�ssim ens far�em escarafalls de moltes coses). La resp

ta ha sorgit b�sicament a Euskal Herria i a Catalunya (Pa�sos Catalans). Aix� com l�estat disposa d�unes forces armades que �tenen com a missi� garantir la sobirania d�espanya i garantir-ne la integritat territorial�, els pobles oprimits tamb� s�han volgut expressar per tots els mitjans possibles. I si ja fa anys que aquesta lluita dura, encara ara �s viva i plena de sentit.

Al poble Basc tenim un clar i inequ�voc exemple de la guerra contra espanya. La primera v�ctima mortal de l�organitzaci� Euskadi Ta Askatasuna es va produir encara no fa quaranta anys i fou un gu�rdia civil (hi ha qui diu que la primera va ser el 1960, per� aquesta informaci� �s sovint desmentida). Des d�aleshores han mort gr�cies a la lluita armada gaireb� 500 policies (membres de les forces armades espanyoles o dels cossos policials), i tamb� n�han hagut de pagar el preu m�s de 300 civils. Algunes accions han estat molt protestades per la ciutadania i d�altres, en canvi, celebrades per molta gent com �s el cas de l�atemptat a en Carrero-Blanco.

A Catalunya, per la seva banda, no podem deixar de recon�ixer que mai ha reeixit especialment la lluita mitjan�ant viol�ncia. No obstant aix� �s innegable que tamb� el moviment ha estat present en la nostra hist�ria. Tamb� cap al final del franquisme apareix el Front d�Alliberament de Catalunya, amb m�s de cent atemptats, per� poques morts. M�s tard ressorgeix l�Ex�rcit Popular Catal� (EPOCA), amb assassinats d�un gran ress� p�blic i, fins i tot, s�opina que aleshores era l�organitzaci� armada de resist�ncia amb m�s potencial de l�estat espanyol (superant ETA). Quan es va dissoldre, el 1979, gran part de la milit�ncia va a passar a formar part de Terra Lliure, que �s el grup armat amb m�s renom de les terres catalanes.

L�estat contra els pobles conquerits ha utilitzat diversos m�todes destructius. Fins a tal punt que ha estat condemnat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (a Estrasburg) arrel de les tortures que va practicar contra molts independentistes catalans l�any 1992. La sistem�tica persecuci� als nacionalismes es val del seu poder i potestat per fer lleis, mitjan�ant les quals il�legalitzen diaris escrits en �uscar i organitzacions pol�tiques (repeteixo, pol�tiques) vulnerant els drets de llibertats. Destaca la llei antiterrorista que es van inventar per atemorir m�s la gent: utilitzen aquesta pr�ctica inhumana on t�incomuniquen durant uns dies en els quals qui sap qu� pot passar-te. Tamb� han produ�t morts.

Actualment la premsa parla de diversos temes. A Euskal Herria veiem com detenen militants pol�tics a desenes mentre estan reunits; per empresonar-los incondicionalment. ETA encara no s�ha pronunciat per� recordem que segueix activa. Contra Catalunya, l�estat espanyol utilitza el terrorisme amena�ant a altres pa�sos per tal d�abatre la projecci� internacional de les nostres seleccions esportives pr�pies. I d�un fet banal com �s cremar un s�mbol espanyol se n�ha fet un gran enrenou i en resposta a l�atac espanyol contra la llibertat d�expressi� ara tot el poble s�al�a. Estem davant d�una revolta popular que feia molts anys que no vivia el nostre pa�s. Milers de persones s�han rebel�lat i de mica en mica tots els pobles i ciutats de la naci� catalana, especialment al Principat, fan pal�s el seu rebuig a un rei que, entre molts altres motius, rebutgem en tant que li correspon el comandament suprem de les forces armades espanyoles.

Per tant, la fi de l��poca dictatorial no ha portat bonan�a politico-militar sin� que s�ha mantingut una confrontaci� violenta entre l�estat unitari i els pobles independentistes. Diverses organitzacions armades d�alliberament nacional s�han contraposat a l�exist�ncia d�un estat amb unes forces armades i altres recursos. Ens segueixen negant drets fonamentals com el de l�autodeterminaci� dels pobles. Ara mateix tenim estesa una revolta popular aqu� i un atac contundent contra l�esquerra abertzale. La sang no vessa excessivament, ara per ara, per� els �nims estan molt moguts. En una confrontaci� b�l�lica no nom�s hi compten els atemptats mortals; tot l�assetjament contra l�enemic per afeblir-lo i v�ncer-lo t� valor. I si b� la poblaci� no est� obligada a prendre partit en aquest afer, no s�n pocs els que hi participen. �s per tot aix� que no ho puc veure d�altra manera: estem en guerra. O m�s ben dit: la guerra continua.